burraixings: 2011

dilluns, 26 de setembre del 2011

Propietats textuals

− Adequació: adaptació a la situació comunicativa
− Coherència:
           Informació
           Organització de la informació
− Cohesió: connexions internes del text

Tipus de text

TEXT EXPOSITIU
− Finalitat: transmetre informació
− Classificació:
            Divulgatiu
            Especialitzat

TEXT ARGUMENTATIU
− Finalitat: convèncer, persuadir o dissuadir

TEXT INSTRUCTIU
− Finalitat: informar sobre processos, ordres o obligacions

TEXT DESCRIPTIU
− Finalitat: presentar característiques d’una persona, objecte, animal, espai (interior o exterior), concepte,...
− Classificació
           Objectiu (p.e. científic)
           Subjectiu (p.e. literari)Propietats textuals
− Adequació: adaptació a la situació comunicativa
− Coherència:
            Informació
            Organització de la informació
− Cohesió: connexions internes del text

TEXT NARRATIU
− Finalitat: relatar fets, històries, biografies, processos...
−
Classificació:
         Literari:
             •
Conte
             •
Novel·la
         Periodístic:
             •
Notícia
             •
Crònica
             •

TEXT CONVERSACIONAL
−

TEXT RETÒRIC
−
Finalitat: estètica i lúdica

Gèneres literaris

Narrativa
Predominen
−
Text narratiu
−
Text descriptiu
−
Text conversacional

Teatre
Predomina
−
Text conversacional

Poesia
Predominen
−
Text retòric
−
Text descriptiu

Assaig
Predominen
−
Text argumentatiu− Text expositiu

Gèneres Periodístics

•
Gèneres on predomina el text narratiu
−
Notícia
−
Crònica
−
Reportatge

•
Gèneres on predomina el text argumentatiu
−
Articles d’opinió
−
Editorial
−

Models d’estructura
−
Inductiva/Deductiva
−
Introducció/Nus/desenllaç
−
Plantejament/Conflicte/Resolució−

D'altres
Cartes al director
Finalitat: Interactuar socialment dos o més interlocutors
Reportatge

Tipologia textual

http://www.xtec.es/centres/a8019630/cat/dossier1.pdf

dijous, 15 de setembre del 2011

funcions sintàctiques

Funcions SintàCtiques De Loració Simple

View more presentations from montse.ciberta

Oració simple

View more presentations from dmunoz23

Categories gramaticals o lèxiques

View more presentations from montse.ciberta

categories gramaticals

Les Categories Gramaticals

View more presentations from guest24e58c

Oracions compostes

View more presentations from Manelic

Oració simple i complements verbals

View more presentations from kwart

l'oració

L’Oració Simple

View more presentations from sexpistols

Sinonima

La sinonímia consisteix a expressar de diferents maneres un mateix concepte o una mateixa idea. Direm que dues paraules són sinònimes si tenen el mateix significat. Com BELL/ PLANTÓS, FRÍVOL/ SUPERFICIAL.
La lexicologia actual sembla estar d’acord a negar l’existència de la sinonímia total, és a dir, que dues paraules siguin intercanviables en qualsevol situació. Això ho podem observar fàcilment amb un dels exemples anteriors; així podem dir: S’HA FET UNA FERIDA SUPERFICIAL. Però de cap manera podem dir: S’HA FET UNA FERIDA FRÍVOLA!!! Per tant, podem concloure que la sinonímia total no existeix. La que s’hi podria aproximar més seria la dialectal: NIN/ NEN/ FILLET/ BOIX/ XIQUET etc, i encara segurament trobaríem alguna situació que no permetria fer el canvi.

L’antonímia indica que dues paraules expressen significats contraris o oposats. Com per exemple BENVIST<>MALVIST/ LLARG<>CURT/ SEGUR<>INSEGUR…
Els comentaris que hem fet per a la sinonímia també són aplicables a l’antonímia.

La polisèmia és un fenomen pel qual moltes paraules que formen el cos lèxic d’una llengua poden adquirir una determinada diversitat de significats. Per exemple:
GALL: Mascle d’una espècie d’ocells.// Persona que vol comandar molt.// Nota musical mal realitzada.// Broc d’un càntir.// Flotador de suro amb un forat al mig.// etc.
Per tant, GALL, com moltes altres paraules del català, és una paraula polisèmica perquè té o pot tenir distints significats.

L’homonímia és un altre fenomen diferent pel qual dues o més paraules s’escriuen exactament igual però tenen significats diferents. És el que passa amb els mots:
CUL: part del cos. CUL: el fons d’un recipient.

Els homònims poden ser de dues castes. Aquells que coincideixen en la grafia però no en la pronúncia, que s’anomenen homògrafs. I aquells que coincideixen en la pronúncia però no en la grafia i que s’anomenen homòfons. Aquí hem d’observar que com que no tothom pronuncia de la mateixa manera, algunes paraules poden ser homòfones per un determinat territori i no esser-ho per un altre. Per exemple, SET (ganes de beure) és homòfona de SET (numeral) si pronunciam les dues E obertes. En cas contrari, només serien homògrafes.